Resultats de la cerca frase exacta: 5
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
recalcar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir (un o més mots) amb una gran força d'expressió, amb lentitud, etc., per assenyalar-los d'una manera especial a l'atenció de l'oïdor, perquè no pugui restar cap dubte sobre el que volen dir. Un cos que es mou inclinant-se a un costat i a l'altre de la posició [...]
recalcar
|
|
2.
recalcament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recalcar; l'efecte. [...]
|
|
3.
recalcador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que recalca. Màquina, eina o matriu de recalcar. [...]
|
|
4.
recalcada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recalcar. Vam donar una recalcada, que em creia que bolcàvem. [...]
|
|
5.
subratllar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traçar una ratlla (sota una lletra, un mot o una frase). Recalcar 1. [...]
|
recalcar
1 v. tr. [LC] Dir (un o més mots) amb una gran força d'expressió, amb lentitud, etc., per assenyalar-los d'una manera especial a l'atenció de l'oïdor, perquè no pugui restar cap dubte sobre el que volen dir.
2 v. intr. [LC] Un cos que es mou inclinant-se a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri, fer en un moment donat, per una causa qualsevol, una balançada de major amplitud.
3 1 v. intr. pron. [LC] Recolzar amb força sobre el seu suport. En Joan es recalca a la barana del balcó. Es recalcà contra la paret.
3 2 v. tr. [LC] Fer recolzar amb força sobre el seu suport. Caminava silenciosament, recalcant els talons a terra.
4 v. tr. [EI] Picar (una peça metàl·lica) pel seu cap per tal d'engruixir-lo.